L'Obra
L'Obra de sant Ermengol: sant Pere i La Catedral Tercera.

Possiblement, en començar el segle XI, la catedral segona, la de Sisebut, a la Seu d'Urgell, quedava ja massa petita. La població augmentà arreu durant el segle X. El bisbe Sal-la (981-1010) projectà seriosament la construcció d'una catedral nova. Però fou el seu nebot Ermengol qui la dugué a terme, en succeirlo. Fill dels vescomtes de Conflent, Ermengol va regir la diòcesi molt temps: del 1010 al 1035. Foren 25 anys d'activitat extraordinària, espiritual i social.

Alliberà Guissona dels musulmans, fomentà la vida comunitària dels canonges, atengué les necessitats dels més pobres, construí ponts i camins per a la millora de les comunicacions...

  Antic pont, com els que sant Ermengol féu construir en diversos llocs

Morí precisament quan treballava ell mateix en la construcció del Pont de Bar, en el camí de Cerdanya. Amb raó se'l venera de seguida com a sant i és avui el patró de la diòcesi.

A La Seu d'Urgell és impressionant el conjunt d'edificis que ens parlen del seu temps: les capelles de santa Eulàlia i de sant Francesc d'Assís, on hi ha avui la Casa de la Ciutat; sant Miquel, a la cara nord del Portal de Cerdanya, on ara hi ha l'església de sant Domènec, que fou edificada en estil gòtic al segle XV, cedida llavors pel bisbe Galceran (1388-1415) als dominics i adquirida recentment pel Municipi per a Sala d'Actes (aquí sembla que en temps de sant Ermengol hi havia la Canònica, on els clergues vivien sota la regla de sant Agustí); a la banda sud i est de l'actual catedral es trobava segurament el Palau Episcopal i l'Hospital dels pobres.

De tot el conjunt, el monument més important que ha arribat fins a nosaltres és la magnífica església de sant Pere. Ja existia abans, però Ermengol la va refer i és ara l'única obra que posseïm sortida certament de les seves mans. El temple és d'una gran bellesa i simplicitat de línies. Bastit amb carreus petits de color moradenc, consta de tres absis, amb arcuacions llombardes de pedra tosca a l'exterior i amb un esbelt i rústec campanar.

  Absis de l'església de Sant Pere (coneguda avui per Sant Miquel), refeta en el segle XI per sant Ermengol

Situat a l'angle sud-est de l'actual claustre, està orientat vers sol ixent. A l'interior hi havia tres altars, el central dedicat a sant Pere i els altres a sant Pau i sant Andreu.

Interior de l'església de Sant Pere  

Un retaule, però, que s'hi construí al segle XV (part del qual es troba a Barcelona desde 1905) era dedicat a sant Pere i a sant Miquel (i d'ací que el temple passés a anomenar-se amb aquest darrer nom). Entrar avui en ell produeix una profunda emoció estètica i espiritual.

En la penombra, les parets nues, les altes finestres-espitlleres, elementalment decorades, la coberta de fusta, ens traslladen a tot un altre temps.

Pintures de l'absis de l'església de Sant Pere, actualment en el Museu d'Art de Catalunya  

Els bells absis eren decorats amb pintures romàniques i amb un preciós frontal d'altar, que podem admirar en el Museu d'Art de Catalunya, a Barcelona. L'edifici fou restaurat el 1972 i resta obert al culte i integrat alhora al conjunt del Museu Diocesà. En el seu presbiteri s'ha col-locat com altar la valuosíssima ara, trobada sota la teulada, en restaurar la catedral a les primeries del 1950 i que podria ser molt bé l'ara de les catedrals primeres.

L'obra màxima, però, que emprengué sant Ermengol fou la construcció d'una gran catedral, que no pogué veure acabada, a causa de l'accident de treball que li costà la vida (1035). El seu successor Eribau, 5 anys després, podia consagrar el nou temple (1040). A l'Arxiu se n'ha conservat l'Acta. Per ella i altres pergamins podem fer-nos càrrec del seu interior: hi havia ja un altar en què es venerava Ermengol, i en altres eren invocats sant Esteve, sant Jaume i sant Just. Hi havia també un altar del sant Sepulcre i, al centre de tot, el de Santa Maria. Es dibuixa, doncs, una gran església, segurament amb cinc absis al fons i algún altre altar en el transepte. Santa Maria de Ripoll, sant Vicenç de Cardona i millor encara sant Cerni de Tavèrnoles podrien donar-nos una idea de la magnificència i estil d'aquesta catedral tercera.