L'any 1956, un grup de ciutadans benemèrits sol-licitaren al Bisbe i al Capítol catedralici el permís per muntar, amb el "Tresor de la Catedral", una Exposició oberta al públic. Es tractava d'una riquíssima col-lecció d'imatges i d'altres objectes litúrgics d'un incomparable valor arqueològic i artístic, però pràcticament desconeguts per la massa del poble.

La iniciativa fou acollida amb tota mena de facilitats, i durant la Setmana Santa de 1957 era inaugurada públicament l'Exposició d'Art Sacre a la mateixa Sala Capitular. Al llarg de dues setmanes, una nombrosa concurrència de ciutadans i de forasters van poder admirar el contingut valuós d'aquell Tresor.

A rel d'aquest èxit, va sorgir la idea espontània de crear un Museu permanent. I així, el dia 7 d'agost d'aquell mateix any, el Bisbe, Dr. Iglesias, decretava la constitució del "Museu Diocesà d'Urgell". L'any següent, diverses i valuoses taules de pintura mural foren col-locades en els murs mil-lenaris del temple romànic de Sant Pere, actualment conegut amb el nom de Sant Miquel, mentre que era habilitada l'església de la Pietat com a marc el més adient per a situar-hi amb prestancia i bon ordre, el Patrimoni efectiu del Museu recentment constituït. D'altra banda, en aquells temps s'estava produint per tot el Pirineu un fenomen socio-econòmic d'una extraordinària transcendència: la progressiva desertització de les zones d'alta muntanya, amb què la majoria de poblets quedaven pràcticament deshabitats i, conseqüentment, innombrables materials artístics es trobaven en perill de pèrdua o degradació. La "Comissió Diocesana per al Patrimoni Artístic", que havia assumit la direcció del Museu, tingué cura de recollir els materials d'art més desatesos i així, en el termini d'uns cinc anys, ingressaren al Museu més d'un centenar d'objectes artístics provinents de diversos llocs de la Diòcesi. I aquest és actualment el fons global del Museu. De fet, constitueix una riquíssima col-lecció d'objectes d'Art, que abasta del segle X fins al segle XVIII.

Recentment, per tal d'aconseguir una exposició més digna i pedagògica de les peces artístiques, s'ha ampliat el Museu amb l'adequada restauració de l'antiga Casa del "Deganat", nexe entre l'església de la Pietat i el temple de sant Miquel, sota la direcció de l'arquitecte Lluís M. Vidal i Arderiu. Des d'aquest edifici, històricament famós, hom pot admirar belles perspectives de la catedral i del claustre.