Pels volts de l'any 786, l'abat del monestir de Sant Martí de Lièbana, conegut amb el nom de Beat, redactava el text d'un llarg "Comentari a l'Apocalipsi", que es féu immediatament famós entre els medis eclesials de l'època.

Uns anys més tard, s'afegia al volum un "Comentari al 1º Llibre de Daniel"; i darrerament era integrada al Text definitiu una formulació messiànica de les "Genealogies bíbliques".

A partir del segle X, d'aquesta Obra -actualment desapareguda- se'n va fer innombrables còpies, que es difongueren per Monestirs i Catedrals durant tota l'etapa medieval fins als inicis del Renaixament.

D'entre la vintena d'aquests Còdexs, anomenats "Beatus", que encara resten escampats pel món, un dels exemplars més bells i complets és el "Beatus de La Seu d'Urgell".

Actualment consta de VII folis numerats amb xifres romanes i d'altres 243 folis amb numeració aràbiga. Conté 79 miniatures.

En el primer terç d'aquest segle -dels anys 1915 al 1930- fou estudiat per tècnics tan prestigiosos com H.A. Sanders, W. Neus i Mn. Pere Pujol, Arxiver de la Catedral, els quals s'han esforçat a remarcar l'interès paleogràfic i la importància artística del Còdex i a esclarir-ne els problemas bibliogràfics que, de fet, presenta.

A diferència d'altres Beatus existents, que solen consignar el nom dels autors, el lloc de procedència i la data d'elaboració, el nostre Beatus no ens en dóna cap referència, cosa que fa pràcticament impossible la identificació dels cal-lígrafs i la del miniaturista.

Pel que fa al lloc i a la data, una bona part dels especialistes actuals el consideren provinent d'algun monestir de la Rioja, cap a les darreries del s. X...

Tanmateix, tots aquests problemas d'identitat no poden minvar en res el seu valor incomparable, per l'habilitat dels copistes en prop d'un miler de columnes pulcrament escrites, per la magnifícència de combinació de línies i de colors en les nombroses Caplletres i, sobretot, per la perfecció encisadora de les 79 miniatures, d'un realisme alhora fantàstic i popular, on les figures, hàbilment estilitzades, i les escenes emmarcades entre bellíssimes orles i sobreposades en franges horitzontals intensament acolorides, van il-lustrant el contingut apologètic del text.

Aquests marcs i fons cromàtics, tan adients a la fantasia desbordant de les aparicions apocalíptiques, desapareixen en la il-lustració del Llibre de Daniel, on les visions del Profeta, de caire històric i més realista, són expressades amb una franca i lliure estilització per damunt del pergamí.